dimarts, 17 de febrer del 2015

ENTERRAMENT DE LA SARDINA!!!!






Socials: Estudiar resum del tema 4 i 5.

Matemàtiques: fitxa

Castellano: Preparar  dictado de la pág. 81

RESUMS:


TEMA 4: L’AIGUA

Els estats de l’aigua: l’aigua pot existir de 3 maneres diferents, conegudes com a estats: sòlid, líquid i gasós.
  • Estat sòlid: en aquest estat l’aigua té una forma determinada, com un glaçó de gel, el calabruix o un floc de neu.
  • Estat líquid: l’aigua en estat líquid és la que utilitzam per beure, dutxar-nos, nedar, regar… No té forma pròpia, adopta la forma del recipient en el que s’aboca.
  • Estat gasós: és el vapor d’aigua. És un gas que forma part de l’aire i no es veu. No té forma pròpia.

L’aigua canvia d’estat: l’aigua canvia d’estat quan hi ha canvis de temperatura. Aquest fet fa que es produeixi un canvi d’estat. Hi ha 4 canvis d’estat: fusió, solidificació evaporació,  i condensació.
  • Fusió: és el pas de l’estat sòlid al líquid. (Glaçó de gel got daigua).
  • Solidificació: és el pas de l’estat líquid al sòlid. (Got d’aigua glaçó de gel).
  • Evaporació: és el pas de l’estat líquid al gasós. (Got d’aigua vapor).
  • Condensació: és el pas de l’estat gasós al líquid. (Vapor got daigua).

El cicle de l’aigua: l’aigua de la natura es mou d’un lloc a un altre. Fa un viatge llarg i circular en què canvia d’estat moltes vegades. Aquest viatge es diu cicle de l’aigua i té 4 fases: l’evaporació, la condensació, la precipitació i el retorn.
  • Evaporació: quan el sol encalenteix l’aigua de la mar, dels rius, dels llacs, part d’aquesta aigua líquida s’evapora i passa a formar part de l’aire.
  • Condensació: quan el vapor d’aigua de l’aire es refreda, es condensa i forma gotetes d’aigua que formen els niguls que són arrossegats pel vent.
  • Precipitació: quan les gotetes que formen els niguls tornen grosses, cauen a la terra en forma de pluja. Si la temperatura és molt baixa se solidifica i cau en forma de neu o calabruix.
Retorn: una part de l’aigua que cau en forma de pluja arriba als rius, que la retornen a la mar. Una altra part passa a través de les esquerdes de les roques i forma les aigües subterrànies.


 TEMA 5: L’AIGUA A LA TERRA

L’aigua en els paisatges: l’aigua és molt abundant en el nostre planeta. N’hi ha tant en la superfície de la Terra com en el subsòl.

L’aigua líquida de la superfície: la major part de l’aigua que cobreix la superfície de la Terra és salada. Té moltes sals minerals dissoltes i es troba en els oceans i a les mars.

L’aigua dolça: té moltes menys sals. És la que podem beure les persones. Rius, torrents, llacs...
  • Els rius són corrents d’aigua dolça. Neixen a les muntanyes i desemboquen a la mar o en un altre riu.
  • Els llacs són extensions considerables d’aigua envoltades per terra per totes les parts. Si són petits s’anomenen llacunes.  
  • Els torrents, les rambles i els barrancs són talls en terrenys amb molt de pendent per on corr l’aigua només quan plou.

Les aigües gelades: les zones de la Terra que tenen aigües gelades són els pols i els cims de les muntanyes.
  • Els pols: són les zones més fredes de la Terra. Els grans trossos de gel d’aigua dolça que es desprenen dels continents i floten a la mar s’anomenen icebergs.
  • Els cims de les muntanyes: en aquestes altituds l’aigua es gela i quan pugen les temperatures el gel es fon i l’aigua va a parar als rius.

Les aigües subterrànies: part de l’aigua de la pluja i de la neu es filtra per la terra i s’hi emmagatzema. Forma una espècies de dipòsits d’aigua anomenats aigües subterrànies. L’aigua subterrània s’acumula de dues formes:
  • Rius subterranis: corrents d’aigua que corren per l’interior de coves subterrànies.
  • Aqüífers: acumulacions d’aigua que es filtren per les roques poroses.
A vegades, les aigües subterrànies surten a l’exterior en forma de fonts o brolladors. Altres vegades les extreuen dels pous.

Els rius: en ells hi trobem l’aigua dolça.
Les 3 parts d’un riu:
1. El llit: és el terreny enfonsat pel qual corr l’aigua.
2. El cabal: és la quantitat d’aigua que du un riu.
3. El curs: és el recorregut que fa el riu des del naixement fins a la desembocadura. Aquest recorregut es divideix en 3 trams:
a.   El curs alt: allà neix el riu. Sol estar a les muntanyes.
b.   El curs mitjà: després de descendir per les muntanyes el riu travessa valls i planes.
c.   El curs baix: és el darrer tram del riu. Corr prop de la costa fins a desembocar a la mar.
A la desembocadura els rius poden formar deltes o ries.
  • Deltes: es produeixen en acumular-se arenes que el riu arrossega.
  • Ries: es formen quan el llit del riu s’enfonsa i l’aigua de la mar entra al riu.

Afluents: rius curts que desemboquen en un altre riu.
Rius principals: desemboquen a la mar.
Pantans: se poden construir si s’alça un mur en el curs del riu perquè s’hi acumuli aigua dolça per a l’ús de les persones.
Les persones i l’aigua: l’aigua és necessària per a les persones i la utilitzam a les cases i en moltes activitats.

Com obtenim l’aigua: és necessari construir algunes instal·lacions:
1.    Pantans: murs que contenen aigua d’un riu.
2.   Canals: conductes que duen aigua des dels rius i els pantans fins als camps de conreu.
3.   Planta portabilitzadora: és una instal·lació on s’eliminen de l’aigua les substàncies que ens perjudiquen.
4.   Planta dessaladora: s’elimina la sal marina per fer-la potable.
5.   Clavegueram: l’aigua es du per unes canonades fins a la planta depuradora.
6.   Planta depuradora: aquí l’aigua es filtra i es fa neta, i es retorna als rius.

Com cuidam l’aigua: L’aigua dolça i potable és escassa. Per això hem de:
  • Estaviar aigua: no gastar aigua sense necessitat. (Tancar l’aixeta quan ens raspallam les dents).
  • No contaminar l’aigua: no hem de llançar residus ni fems.